En el cementerio de Valencia nos congregamos el domingo 18 de abril cientos de personas para recordar a los republicanos que fueron asesinados por los fascistas. Asistí no porque mi abuelo Miguel yazca en algún rincón de la fosa común, sino convencido que más pronto o más tarde el pueblo se dará cuenta que no se puede tener una persona que te represente sin que intervengamos en su elección, la monarquía está obsoleta, y ciertos dirigentes populares como la alcaldesa Rita Barberá permiten el abuso y el desprecio hacia personas, que en su día, no hicieron otra cosa, sino defender el gobierno legítimo. Que diferencia entre esta señora y el alcalde de Paterna Lorenzo Agustí. Los dos del PP, una representa a la derecha rancia, la otra al menos, muestra respeto.El acto que consiste en la lectura de un manifiesto y en la interpretación del himno de Riego, tiene además un corto y emotivo instante: la lectura en voz alta por asistentes al azar, de los nombres de algunos de los caídos. Pone los pelos de punta.
Paco Palomares.
Bon dia a tots i a totes.
Els terribles moments que precediren la seua mort, estan gravats a llapis sobre trossos de cartolina, que transmeten, amb paraules vigilades, la seua desesperació: l’anaven a matar sense raó. La justícia havia deixat d’exisitir, es trobava totalment vulnerable, en mans d’un règim totalitari, absurd, implacable.
Tenim eixes cartes guardades, testimoni de la crueltat de la dictadura feixista, en les que demanava, que li aconseguiren un aval firmat per dues persones del Règim. La nostra àvia Isabel, va fer tot el que es podia fer en aquella situació, però no va aconseguir l'aval.
Amb 57 anys, el 5 d'abril de 1941, el nostre avi va ser afusellat en este cementeri.
Al dia següent de l'espantosa notícia, la nostra àvia va vindre, amb ma mare, Pepita, de 19 anys, el seu germà Federico de 14 i la més xicoteta Isabel, de 6 anys, per vore si podien acomiadar-se del seu benvolgut pare i espòs. El que es vàren trobar, va ser una esgarrifadora visió: una muntonada de cossos abatuts, dels quals eixia un riu de sang que corria pel cementeri.
Eixa imatge, va quedar per a sempre en la memòria de la nostra família, i ha marcat profundament les seues vides.
Eren moments molt difícils, per tot arreu s'havia creat una situació de terror.
La part de la societat que s'identificava amb el Dictador, denunciava sense pietat, i assenyalava a les víctimes del règim franquista. És feia assetjament, menyspreu social, castic econòmic: s'usurpaven propietats, es negava el treball. Ningú no podia parlar de la seua pena, ni honrar lliurement a les seues víctimes.
Quantes vegades
La meua mare Pepita Rico, i el meu pare Alfredo Chofre, varen continuar durant tota la seua vida, la lluita per una societat democràtica i progressista, cadascun a la seua manera. Com recordareu, ella, amb molta paciència va fer un gran treball i va aconseguir que estes fosses, reberen la consideració de Patrimoni Històric, per garantir la seua permanència en el futur, com a símbol i testimoni del sacrifici d'estes dones i hòmens tan estimats.
Moltes persones, encara neguen la realitat, i no accepten que
Vull recordar en este acte, el valor del sacrifici de les dones. Ací a Paterna, com a mínim, varen ser afusellades 15 dones:
1. Águeda Campos Barrachina, València, 29 anys.
2. Eloina García Iranzo, Cabdet de les Fonts. 26 anys
3. Mercedes Martínez Ruiz, Camporrobles, 39 anys.
4. Dolores Capella Canet, Carcaixent, 39 anys.
5. Concepció Piera Cogollos, Carcaixent, 37 anys.
6. Carmen Martínez Fortea, Catarroja 40 anys.
7. Francisca Ballester Nogueras, Catarroja, 51 anys.
8. Bàrbara Morella Ribes, Catarroja, 35 anys.
9. Rosa Font Beltrán, Cullera, 29 anys.
10. Vicenta Mena Mahiques, Oliva, 26 anys.
11. Angelina Barber Pastor, Oliva, 65 anys.
12. Trinidad Garrigues Ortiz, Torrent, 35 anys.
13. Rosario Migoya Espinilla, València 37 anys.
14. Andrea Ibáñez Segura, València 47 anys.
15. Dolores Moreno Victoria, València 47 anys.
També vull recordar, el sacrifici que varen realitzar les vídues dels afusellats per traure endavant les seues famílies, i les dones, mares i filles dels represaliats, i les que foren empresonades, i a les que els robaren les seues criatures.
Estigmatitzades, empobrides, discriminades, dolorides per la mort dels seus marits, per la mort dels fills i filles víctimes de la fam i de les malalties.
I a les esposes, mares i germanes dels que quedaren empresonats durant tants anys, malalts, amb una alimentació deficient que elles procuraven millorar, reunint els aliments que portaven a la presó, després de llargues caminades.
Especialment, vull recordar també, els abusos sexuals que varen patir. El de les filles, que portant el menjar als pares, eren violades sistemàticament pels vigilants de la presó. I altres dones, que estant els seus companys empresonats, eren violades en el seu domicili, per membres de
Algunes vàren perdre l'equilibri mental per a sempre, i altres han patit el trauma al llarg de la seua vida.
Les famílies no hem oblidat mai este dolor i la misèria econòmica i cultural que va suposar la dictadura, i desitgem que no torne a passar mai més, per això considerem tan important, que es continuen investigant i documentant, tots estos fets que formen la memòria del nostre País, que s'han de difondre pels mitjans de comunicació, com ja ho està fent
Vull expressar, en nom de la meua família, el nostre agraïment, al Fòrum per
A Vicente Muñiz Campos, també treballador infatigable, que té la seua mare i el seu pare soterrats en este cementeri en la mateixa fossa que el meu avi.
A Acció Cultural del País Valencià, pel seu suport indispensable.
A l'Ajuntament de Paterna,
I a tots i totes vosaltres: gràcies per la vostra assistència.
Paterna, 18 d’abril de 2009
Cèlia Chofre i Rico
NOTA JAVIMA: Mi solidaridad, en este aniversario del mayor genocidio de España a manos de los que se sublevaron dando un golpe de estado y aboliendo no solo eso que llamamos "La República" sino con ella un régimen democrático salido de las urnas, siendo aun a día de hoy, incomprensiblemente, un monarca elegido por Franco el que lleva las riendas del Pais y sigue sacandole el y toda su familia el jugo a los españoles de izquierdas o derechas que nunca tuvimos o tuvieron la oportunidad de elegir el sistema gubernamental tras la muerte del Dictador Fascista Francisco Franco , queremos un referéndum democrático donde el pueblo dictamine de una vez si mantener a una cara Monarquia heredera del Fascismo o una República democrática como la que en Julio de 1936 fue aniquilada y con ella quedo tambien fuera de juego todo avance social y democrático durante 40 años, así es que por la tercera república YA, por la definitiva...

PLANEA TUS VIAJES CON "VIAJES IBERIA" TE ASEGURO SALDRÁS GANANDO.
TODAS LAS SUPER OFERTAS DE "DELL" LAS TIENES AQUI.
















yo estuve tambien allí y fue un acto muy emotivo y reivindicativo, me encanta que haya blogs ,como este, que reflejen la libertad, saludos a Javima.
20 abril, 2009